J. Barnes: Pulsacions: escoltat.

Encara que Barnes no ha guanyat cap premi amb Pulsacions (2011) (sí que ho va fer amb altres llibres que no tenia quan vaig començar este), m'he decidit a llegir-lo perque tenia ganes. Des que un antic company de treball em va recomanar a Barnes, ne tenia ganes. I no m'ha decepcionat,.i no decepciona, perquè és un bon escriptor que escriu intel·ligentment. Mira que normalment estos escriptors encasellats en el postmodernisme em deixen astorat: què coi volen dir? Perquè a mi, senzillament,  em sembla que no tenen res a dir! Però Barnes sí que vol transmetre alguna cosa. I cada vegada n'estic més segur que la diferència està en la intel·ligència. Pulsacions és un llibre de relats amb una intenció clara; no és un recull d'históries sense cap lligam,  sinó que formen part d'un únic ésser que xano-xano te va diguen el que vol dir.  I què diu? És clar que a cadascú li dirà alguna cosa diferent, però a mi m'agrada pensar que Barnes ens vol fer reflexionar sobre la importància de la relació de parella, de l'amor, com pilar fonamental de la societat. I per aconseguir-lo ens parla de relacions actuals (post-modernes?) i les compara amb personatges que amb alguna deficiència física han desenvolupat una vessant artística que els complementa la vida sense amor que viuen. Abans els "tarats" (sentit de mancança) no podien gaudir de l'amor (=vida normal). I ara els que fan una vida normal són els que la fonamenten amb una considerable reducció d'amor en les seues vides.